El proper 20 de desembre tindrà lloc la celebració de les eleccions generals a Espanya, en les quals es decidirà quin Partit de la burgesia oprimeix a la classe obrera durant els propers quatre anys.
En aquest cas el circ electoral es troba focalitzat entre quatre partits estatals principalment: El Partit Popular, el Partit Socialista, Ciutadans i Podem.
Els dos primers representen el bipartidisme que s'ha repartit el poder des de fa més de 20 anys.
Els dos últims són un intent d'enganyar al poble, fent-li creure que s'està produint una regeneració de la política, i que són possibles els canvis des de dins del sistema capitalista i l'estructura política actual, quan en realitat representen els mateixos interessos reaccionaris i burgesos dels partits esmentats anteriorment. Els seus intents de congeniar els interessos imperialistes amb la recuperació de la base social de l'aristocràcia obrera i la burgesia proletaritzada només són cants de sirena. El capitalisme havia aconseguit, durant un curt període de temps, crear la il·lusió que es podia millorar la situació general de la població, però la crisi ha demostrat l'extrema volatilitat d'aquesta farsa. La tendència inexorable seguirà sent que milers i milers de persones engreixin les files de la classe obrera.
En aquest cas el circ electoral es troba focalitzat entre quatre partits estatals principalment: El Partit Popular, el Partit Socialista, Ciutadans i Podem.
Els dos primers representen el bipartidisme que s'ha repartit el poder des de fa més de 20 anys.
Els dos últims són un intent d'enganyar al poble, fent-li creure que s'està produint una regeneració de la política, i que són possibles els canvis des de dins del sistema capitalista i l'estructura política actual, quan en realitat representen els mateixos interessos reaccionaris i burgesos dels partits esmentats anteriorment. Els seus intents de congeniar els interessos imperialistes amb la recuperació de la base social de l'aristocràcia obrera i la burgesia proletaritzada només són cants de sirena. El capitalisme havia aconseguit, durant un curt període de temps, crear la il·lusió que es podia millorar la situació general de la població, però la crisi ha demostrat l'extrema volatilitat d'aquesta farsa. La tendència inexorable seguirà sent que milers i milers de persones engreixin les files de la classe obrera.
El PCE i Esquerra Unida amb la seva candidatura d'Unitat Popular davant l'auge de Podem estan en un procés de fallida i dissolució, els revisionistes espanyols estan donant els seus últims cops de cua abans de caure en el desastre més absolut. Grècia és la prova de les limitacions d'aquells que pretenien avançar mínimament i sense dolors al que ells consideren socialisme. Així doncs, assistim a la impotència doble del PCE: D'una banda, la fi de la il·lusió grega d'apedaçar el capitalisme mantenint intacte l'Estat burgès; de l'altra, el fracàs d'Esquerra Unida, la seva eina principal.
La resta de partits "obrers" són insignificants i no fan més que caure en el descrèdit i el ridícul més absolut, ja que no tenen força ni de presentar-se a les eleccions ni a realitzar les tasques mínimes d'agitació i conscienciació.
El PML (RC) no està en contra de participar a les eleccions, sempre tenint en compte la funció d'aquestes com a element secundari en el treball del Partit, usant aquestes per realitzar agitació, difondre i donar a conèixer les posicions del partit i denunciar les eleccions burgeses com una cosa inservible als obrers, conscienciant aquests per a la veritable batalla, la presa de poder per part del proletariat, que per descomptat no vindrà del joc parlamentari ni de la presència en institucions com pensen els revisionistes que advoquen per la via democràtica al socialisme, que no és altra cosa que la defensa i perpetuació del capitalisme.
La resta de partits "obrers" són insignificants i no fan més que caure en el descrèdit i el ridícul més absolut, ja que no tenen força ni de presentar-se a les eleccions ni a realitzar les tasques mínimes d'agitació i conscienciació.
El PML (RC) no està en contra de participar a les eleccions, sempre tenint en compte la funció d'aquestes com a element secundari en el treball del Partit, usant aquestes per realitzar agitació, difondre i donar a conèixer les posicions del partit i denunciar les eleccions burgeses com una cosa inservible als obrers, conscienciant aquests per a la veritable batalla, la presa de poder per part del proletariat, que per descomptat no vindrà del joc parlamentari ni de la presència en institucions com pensen els revisionistes que advoquen per la via democràtica al socialisme, que no és altra cosa que la defensa i perpetuació del capitalisme.
No hi ha cap opció obrera present en aquestes eleccions, i els que podrien presentar-se no tenen força encara per a això. Davant d'això, hem d'apostar una vegada més pel boicot a les eleccions del dia 20, hem de promoure l'abstenció activa com a única opció realment obrera. Els comunistes d'Espanya hem de centrar-nos en construir el Partit com a objectiu principal, un Partit fort, abans de poder parlar de presentar-se a les eleccions.
Pel Boicot a les eleccions del dia 20.
Per l'abstenció activa.
PML (RC) Desembre 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario