Para leer en castellano.
La nostra caracterització davant les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya i per tant la nostra anàlisi a les circumstàncies concretes al respecte no ha canviat d'ençà de la consulta celebrada el 9 de novembre del 2014.
La nostra caracterització davant les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya i per tant la nostra anàlisi a les circumstàncies concretes al respecte no ha canviat d'ençà de la consulta celebrada el 9 de novembre del 2014.
En aquell moment ja vam denunciar la manipulació i la dominació que la burgesia efectua sobre el “procés independentista” que viu avui la nostra nació, aquesta dominació portada a terme pels mateixos que neguen el dret a l'autodeterminació d'altres pobles com Palestina i el Kurdistan, en aliança amb els qui neguen també el dret d'autodeterminació de la nació catalana en la seva totalitat, o mostren com a model a l'estat feixista d'Israel, aquells que sempre han estat aliats i ara s'enfronten davant la crisi capitalista per un repartiment més profitós dels seus beneficis, és a dir; la burgesia catalana i espanyola, juguen amb els sentiments nacionals del poble català i enfronten a la classe treballadora d'arreu de l'estat exaltant el xovinisme per tal que la nostra classe resti muda i impassible davant el jou del capitalisme.
Per altra banda veiem com els sectors autodenominats revolucionaris reforcen aquest xovinisme seguint-li el joc a la burgesia i no fan cap esforç per trencar amb les corrents burgeses que instrumentalitzen el moviment nacional i el fan de nou titella dels nostres opressors. No hi ha una força obrera organitzada que pugui realment dur a terme a aquest moviment cap als interessos de la classe obrera, cap a la victòria.
S'omplen la boca parlant de les eleccions burgeses com l'eina d'emancipació de la classe treballadora, com si dins de l'estructura capitalista els nostres problemes trobessin solució, com si tota lluita d'alliberament nacional aquí i a qualsevol lloc del món fos de forma automàtica revolucionaria.
La subjectivitat d'aquest discurs del discurs de què la independència portarà de forma intrínseca un avenç significatiu per a la classe treballadora catalana és d'una banalitat autènticament insultant, el lideratge de la classe treballadora conscient davant d'un procés d'alliberament nacional serà qui atorgui a aquest de contingut revolucionari i no pas la idealització sentimentalista d'un país millor.