[Segons el portal estadístic del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de la Delegació del Govern d'Espanya: hi ha un total de 62.316 denúncies per violència de gènere en què va d'any, de les quals 2.814, és a dir el 4,5% - són presentades directament per les víctimes i 899 - que equivaldria a l'1,44% - són presentades pels familiars de la víctima; amb un total de 48 víctimes mortals.
No obstant això existeixen recomptes d'altres fonts que indiquen un nombre de víctimes superior i això es deu al fet que el Govern d'Espanya en aquest cas compta únicament amb les dones assassinades explícitament per les seves parelles o exparelles. Però aquestes no són les úniques possibles víctimes de la violència de gènere, ja que poden ser mares, germanes, fills i filles...
Segons el recompte de geofeminicidio.com -amb notícia adjunta a cada cas- el nombre de víctimes mortals a Espanya d'aquest any puja a 93, pràcticament el doble del recompte anterior.
A més els pressupostos destinats a l'atenció de les víctimes i a la seva reinserció social i laboral, no comptabilitzen les agressions físiques masclistes si les víctimes no passen més de 48 hores ingressades en un hospital, suprimeixen les competències locals d'Igualtat pel que fa a l'assistència a les víctimes i a les persones dependents d'aquestes (fills i filles, persones d'edat avançada, etc.) i augmenten els costos judicials provocant així que moltes acabin retirant aquestes denúncies interposades. ]
Malgrat aquesta contradicció les institucions burgeses mitjançant la Llei Orgànica de «Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere» proposen com a solució una "Estratègia Nacional per a l'Eradicació de la Violència de Gènere 2013-2016". Llei que consisteix a dificultar cada vegada més la supressió d'aquesta violència que exerceixen ells mateixos sobre totes les dones treballadores, que al seu torn les desprotegeix i els retalla els drets.
Això mostra clarament (al costat d'altres mesures -a més a més de l'escandalós nombre d'assassinats- com les dificultats per exercir el dret al vot, per a les ajudes socials per a vídues com per a dones pensionistes o dones solteres amb fills... que cada vegada són menors; per al dret a la maternitat i a la fecundació assistida per a lesbianes i / o solteres que no compleixen amb el cànon de l'estereotip familiar patriarcal...) que aquesta violència jurídica i simbòlica de la superestructura contra les dones no s'està eradicant per part del Govern en absolut, sinó que és a més qui ho invisibilitza i emmascara, i utilitza a favor seu precisament per mantenir a les dones oprimides perquè és l'opció més «rendible» per a la subsistència del capitalisme: no només són treballadores assalariades sinó que també són treballadores domèstiques, reproductives...
I és, per tant, un despropòsit deslligar la lluita contra el patriarcat de la lluita contra el capitalisme, oblidar l'arrel opressiva de classe que ens aixafa des de l'Estat burgès com a classe i dones. Només la fi del capitalisme pot acabar amb l'arrel de l'opressió de classe i gènere, i sol la construcció del socialisme garantirà l'eliminació de tota escletxa patriarcal que vertebra les relacions socials que es deriven de la manera de producció capitalista.
Visca la lluita de la dona treballadora!
Per un feminisme de classe i combatiu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario